/ Església parroquial de Santa Bàrbara

Església parroquial de Santa Bàrbara | Descripció

L’any 1631 es beneí la primera església de Vilafranca, un temple molt petit, amb altar major i dues capelles a cada lateral. Al 1700 es començaren les obres d’un nou temple, perquè el primer havia quedat petit, i s’acabà l’any 1738. Entre 1935 i 1941, el temple s’amplià novament, amb l’adició del creuer i de l’absis.

L’any 1913 el bisbe Pere J. Campins erigí la vicaria en parròquia, i el primer rector en fou Gabriel Riera.La façana presenta un parament llis, amb dues línies d’imposta, claraboia en la meitat superior, i testera plana en forma de cornisa. El portal major és barroc, de llinda, amb brancals en forma de pilastres motllurades, entaulament pla amb motllures rectilínies, i piràmides amb bolla als laterals superiors. El sobreportal presenta un nínxol rematat per una creu que acull una imatge de la titular, santa Bàrbara, amb la torre com a atribut. Sobre la cúpula del creuer, al 1942 s’hi instal·là una escultura del Cor de Jesús, obra de l’escultor Miquel Vadell.

El campanar, que data de 1817, s’aixeca a l’esquerra de la façana, i presenta una torre de secció quadrangular, amb finestres d’arc apuntat al cos superior i coronat per una piràmide. A la part superior esquerra de la façana, encara es veuen les marques de dos arquets cegats, segurament corresponents a l’espadanya.Davant la façana principal, s’aixeca un monument, obrat al 1985, dedicat a tres clergues vilafranquers il·lustres: el caputxí fra Lluís de Vilafranca (Joan Mestre Oliver), el P. Jaume Rosselló, missioner dels Sagrats Cors, i l’ermità Agustí de la Mare de Déu del Carme (Guillem Font Català).Al costat exterior de l’Evangeli, entre el campanar i l’actual portal lateral, s’hi trobava el Fossar o es Sagrat, antic cementeri del poble.

Es poden observar les restes del portal lateral del segle XVIII, cegat amb la reforma del segle XX, i el sòl amb marques de les petjades dels fidels. El portal lateral actual és arquitravat, molt desornamentat.A l’interior, la planta és de creu llatina, amb coberta de volta de canó de cinc trams,  llunetes i cinc capelles laterals a cada costat, obertes amb un arc de mig punt, la primera sota la tribuna i la cinquena integrada a l’espai angular del creuer. Aquest té dos braços transversals i quatre pilars poligonals, exempts, que sostenen, a partir de les petxines, una cúpula de base circular, dividida en vuit segments i amb llanternó com a remat. L’altar major actualment apareix emplaçat dins l’espai del creuer.

El presbiteri és quadrangular i el retaule major, d’estil barroc, dividit en dos cossos i cinc carrers,  amb columnes corínties, està presidit per la talla de la titular, santa Bàrbara, amb sant Sebastià i sant Pere a l’esquerra i Ramon Llull i sant Antoni Abat a la dreta. En el cos superior, el centre és presidit per un llenç de la Immaculada i, als laterals, sant Joan Baptista i sant Jaume. Un escut corona l’entaulament d’aquest cos, amb les armes dels Sureda de Sant Martí.

Com a remat, hi ha un relleu de Crist. A l’esquerra del presbiteri es localitza la sagristia, de planta quadrada, que conté, entre altres elements, la pica rentamans, de marbre negre, amb el relleu de la torre de l’escut de santa Bàrbara i de Vilafranca, i la data de 1885, així com diverses bacines petitòries amb les curioses imatges representatives, i també els llenços de santa Cecília, de santa Bàrbara, de santa Catalina Tomàs i un altre de la Mare de Déu de Núria.