/ Sa Bastida

Sa Bastida | Descripció

La possessió de sa Bastida té el seu origen en l’alqueria islàmica d’Alhamar. Al 1242 es documenta l’alqueria i al 1256 consta com a propietat de Gonçal i Joan de Verí. Posteriorment, passà a mans d’Arias Yánez i del seu fill Arias Ferrandis, amb títol de cavalleria. Per matrimoni de l’hereva de l’anterior, Margalida Ferrandis, amb Joan de Sant Joan, la possessió passà als Sant Joan.

A la dècada de 1520, el propietari era Hug de Sant Joan, el qual, durant les Germanies, va ser retingut a les cases pels agermanats, i fou alliberat per una colla de bandolers; al 1525 fou nomenat lloctinent del governador. El darrer propietari de llinatge Sant Joan fou Jordi de Sant Joan, mort al 1659 sense successió masculina. Al 1665, la possessió de sa Bastida era valorada en 18.000 lliures.Al llarg del segle XVII, passà a ser propietat de la família Dameto, marquesos de Bellpuig. Jeroni de Berard, l’any 1789, en fa la ressenya següent: “Grande. Trigo. Viña.

Del marqués de Bellpuig”. Als inicis del segle XIX, la finca era conduïda per la família Gual, grans arrendataris pagesos. Al 1863 pertanyia a Francesc Sáenz-Ramírez Socías i era la segona finca més extensa del terme. Segons l’Arxiduc, cap a 1885, “a la Bastida hi ha una capella amb arc escarser gòtic en la qual abans hi havia un altar; avui s’hi adossa un forn de pa al qual dóna accés una porta gòtica amb marc rectangular”.

Al decenni de 1920 fou adquirida per l’amo pagès, Antoni Camps Ribas i posteriorment pertanyia als germans Francesc i Joan Camps Verger.La façana de la casa dels amos és la més antiga. Consta d’una sola planta, amb el portal forà d’arc rodó adovellat i un portalet de llinda a l’esquerra. La façana de llebeig, dedicada a casa dels senyors, està reformada. Té tres plantes, portal forà d’arc rodó i, al segon pis, porxo amb pilarets octogonals.

El lateral de xaloc, a la dreta, té un terrat sostingut per quatre arcs de mig punt. El vestíbul,amb coberta alçada amb bigues en una reforma posterior, antigament tenia bigues sobre permòdols, que encara són visibles. Té pedrissos laterals, un dels quals pot ser una llinda amb marca conopial reutilitzada, i conté objectes i eines antics; s’hi conserven restes de pintura, amb l’escut dels Sant Joan.

A l’esquerra hi ha un portal antic, deteriorat, de llinda, amb restes de pilastres embegudes. A partir d’un arc escarser, s’accedeix a la clastra, rectangular i amb un coll de cisterna. El lateral de l’esquerra acull una interessant porxada amb dos arcs rebaixats i un pilar octogonal central, amb l’escut dels Sant Joan al capitell. A l’interior de la porxada, hi ha un portal gòtic conopial.

El primer pis acull una païssa, amb accés elevat. A l’angle de l’esquerra, un detall constructiu d’origen gòtic ens mostra un altre portalet conopial.A la clastra, el mur que es troba davant el portal forà, té una alçada de dues plantes i conté dos portals de llinda amb marca conopial, corresponents a la casa dels amos; l’interior conserva un portal rebaixat gòtic, amb arquivoltes i relleus, i altres detalls medievals. A la dreta de la clastra, el que correspon amb la casa dels senyors, és de tres plantes i té un porxo amb pilars octogonals.