/ Església parroquial de Santa Eugènia

Església parroquial de Santa Eugènia | Descripció

La primera església fou construïda en el segle XVI, quan el nucli de població que envoltava l'antiga alqueria islàmica de Benibazari, convertida en alqueria de Bernat de Santa Eugènia a partir de 1230, assolí un augment significatiu de població.

 Dia 22 de febrer de 1583 els veïns de Santa Eugènia es reuniren en consell per tractar sobre l'edificació d'un temple que evitaria haver d'anar a l'església parroquial de Santa Maria i, per unanimitat, decidiren edificar l'església. El bisbe de Mallorca, Joan Vich i Manrique, concedí el permís i les obres començaren immediatament.Arquitectònicament, aquest primitiu temple ens és desconegut, però devia ser un edifici senzill, de tradició gòtica i amb coberta de fusta i teules.

Administrativament depenia de la parròquia de Santa Maria i l'any 1603 es convertí en vicaria per disposició del bisbe Joan Vich, amb la instal·lació de la reserva del Santíssim. Les competències plenes que corresponen a una vicaria in capite s'aconseguiren durant del segle XVII.

El primitiu oratori gòtic quedà petit davant l'augment de població i a finals del segle XVII es féu necessari aixecar una nova església.El temple actual fou construït entre els anys 1699 i 1716, amb adicions posteriors, com la capella de la Puríssima (bastida entre 1839 i 1841), el campanar actual (cap a 1850), el creuer i la capçalera, amb el presbiteri (entre 1863 i 1869). Al 1913, en època del bisbe Pere Campins, la vicaria in capite de Santa Eugènia fou convertida en parròquia.La façana principal mostra un parament quadrangular amb un coronament pla en forma de cornisa o motllura horitzontal.

El portal major és de llinda, amb brancals amb motllura lineal al capitell i a la base. Sobre el portal s'obri un petit nínxol d'arc rodó, que conté una imatge moderna santa Eugènia i rematat pel relleu d'una creu. A la part alta de la façana hi ha un rosetó circular amb motllura helicoïdal i, més amunt, hi apareix un rellotge de sol. Davant la façana s'estén una esplanada a manera de carrera, ocupat pel fossar del poble, o es Sagrat, des de l'any 1645 fins a principis del segle XIX.

L'entrada al temple es fa a partir d'un batiport de fusta amb la data de 1870. L'interior és d'una sola nau, de planta de creu llatina, amb el creuer poc marcat, i quatre capelles laterals, a més dels braços del creuer. La coberta de la nau és de volta de canó dividida en quatre trams. L'alçat mostra una alternança entre les obertures de les capelles, altes i tancades amb un arc rodó, i les pilastres llises que separen les capelles.

El centre del creuer és ocupat per una cúpula de base circular sobre petxines. A la part alta dels braços del creuer hi ha una claraboia en forma d'ull de bou a cada costat.El retaule major és d'estil barroc, amb elements rococó, datat al 1757 i dissenyat per Fra Albert Borguny. S'aixeca damunt un basament o sòcol de fusta, modern, i configura una estructura vertical de fusta amb decoració de rocalla. En destaca un nínxol central, amb la coberta decorada amb relleus de serafins, que acull una imatge de santa Eugènia. Envoltant aquest centre, el retaule distribueix nou llenços amb representació de sants.