/ Monestir Concepcionista (antic palau dels Reis de Mallorca)

Monestir Concepcionista (antic palau dels Reis de Mallorca) | Descripció

L'antic palau dels Reis de Mallorca fou manat reconstruir pel rei de Mallorca Jaume II l'any 1309, sobre una base d'origen islàmic que possiblement fou l'alcàsser de l'emir Mubaxir (Mubashshir Nasir Al-Dawla), mort l'any 1114. Aquesta situació coincideix amb el model dels palaus rurals islàmics, sobre un turó amb ampli domini visual.

L'any 1583, per donació reial de Felip II, s'hi instal·là una comunitat de monges concepcionistes, fundada per la senyora dona Francina de Puigdorfila. Per constituir la nova comunitat, el bisbe de Mallorca, Joan Vich i Manrique, escollí tres monges del monestir de Santa Margalida de Ciutat: sor Aina de Puigdorfila, sor Úrsula Cotoner, filla del cavaller Nicolau Cotoner i Sala, i sor Mariana Aixartell, les quals prengueren possessió del nou monestir el 6 de gener de 1583.

Durant els primers anys, la nova comunitat seguí la regla de sant Agustí. Poc després ingressaren al nou monestir sis religioses més, i també sor Margalida Santjoan i Cotoner, procedent del monestir de Santa Magdalena de Ciutat. Sor Margalida Santjoan fou la segona priora, a partir de 1590, i fou quan la comunitat canvià la regla agustiniana per la franciscana clarissa, amb motiu d'entrar dins l'orde concepcionista, fundada l'any 1489 per santa Beatriz de Silva.Les obres d'adaptació i d'ampliació del convent, especialment intenses al segle XVII, han donat al conjunt una fesomia a mig camí entre un passat monàrquico-residencial i un cenobi de clausura estricta. Les religioses, posaren gelosies a les finestres, bastiren la cuina i altres cambres, reforçaren les parets de tàpia i feren noves sotilades de creueria que substituïren els antics enteixinats de fusta. Entre 1616 i 1686 recuperaren les set propietats que formaren part de l'antic palau i que havien estat venudes a particulars després de 1348. Al 1686 tornaren a ocupar tota la illeta de les Monges. L’any 1987, es reformà la torre de l'homenatge.El convent de Sineu era una de les comunitats de monges tancades més pobres de Mallorca, i per subsistir es dedicaren a activitats artesanals (elaboració de botons i passamaneria) i rebosteres (confitures, bunyols, coques, i congrets), i a la curiosa tasca de criar cucs de seda, que servien per fer domassos, que eren molt preuats.

A l'esquerra de l'església del convent, en el mur que forma angle recte amb el temple, hi ha la porteria del convent, amb un portal de llinda coronat per l'escut franciscà. El vestíbul és de planta rectangular, amb coberta de dos trams de volta d'aresta amb claus de volta amb motius religiosos, sis columnes de fust prim aixecades sobre pedrissos i embegudes a la paret.

En el parament de la dreta hi ha un portal d'arc rodó i un torn emmarcat de rajoles que defineix la clausura. Pel portal s'entra a la clausura, amb un vestíbul llarg, cobert de volta d'aresta, anomenat sa Llongeta, que comunica amb l'anomenat pati de la Reina. L'antiga sala capitular, descrita encara per l'Arxiduc, és l'actual sala de costura, amb una columna anellada amb fust estriat que aguanta la gran jàssera de l'embigat. En el pis superior, que s'assoleix a partir d'una escala de tradició renaixentista, s'estenen els corredors que distribueixen les distintes cel·les. De l'interior de l'actual recinte conventual, destaca la torre de l'homenatge, de planta rectangular i  coronada per quatre merlets, amb portal d'accés d'arc rodó i permòdols que sostenien l'enteixinat, i l’hort-jardí posterior. Al fons s'aixeca una capella neogòtica, de 1880, que acull el cementeri.