/ Església parroquial de Santa Maria

Església parroquial de Santa Maria | Descripció

La parròquia de Santa Maria de Sineu apareix documentada a la Bul·la papal d'Innocenci IV, de 1248, però el seu origen deu remuntar-se a la primera organització eclesiàstica de Mallorca, l'any 1236. Durant la segona meitat del segle XIV, el primer temple fou molt ampliat o novament aixecat; així, el rei Pere el Cerimoniós, l'any 1366 permeté l'adquisició de l'alberg del ferrer Francesc Reixac perquè poguessin ampliar-la.

La primitiva església gòtica fou víctima d'un incendi l'any 1505, i immediatament es començà a bastir un nou temple, també d'estil gòtic, que el substituís. Entre 1880 i 1881 es va ampliar amb el creuer, amb una impressionant cúpula, i la nova capçalera. Santa Maria de Sineu fou anomenada, entre 1600 i 1981, Nostra Senyora dels Àngels, per influència franciscana. El 27 de setembre de 1981, en ocasió del centenari de l'ampliació del temple, fou consagrat pel bisbe Teodor Úbeda, i recuperà el nom antic.La façana principal mostra un goticisme auster.

El portal major dissenya quatre arquivoltes ogivals, que emmarquen el timpà (desornamentat), amb relleus vegetals i zoomorfs als capitells. El coronament adopta la forma d'una testera triangular, més moderna que la resta de frontis, amb una obertura d'arc rodó en el centre, testimoni d’una primitiva espadanya. 

 l'esquerra del segon cos hi ha un rellotge de sol, molt esvaït, amb la data de 1664, mentre que a la dreta del portal, encara es conserva una creu de fusta, sobre una peanyeta de pedra, una de les estacions del Via-Crucis.La façana lateral, davant la plaça de Sant Marc, presenta un alçat dividit en dos cossos; en el superior hi destaquen quatre grans arcs de segment, rodons i oberts entre els contraforts, dels quals sobresurten quatre gàrgoles geomètriques.

El portal és barroc, del 1783, amb brancals en forma de pilastres motllurades, sobre plints, i un entaulament amb una cornisa rematada per un frontó corbat i, als costats, sengles gerros amb flames. El frontó emmarca un rellotge de sol, que mostra la inscripció "Declina 38 Gs al Levante", i la data de 1783.El primitiu campanar es va fer malbé en l'incendi del 1505 i la reconstrucció de l'actual s'encetà al 1549. Aquest és exempt, de secció quadrada, amb set cossos separats per motllures i un coronament piramidal; als dos pisos superiors hi ha dues finestres ogivals per costat.

La primera cambra, sobre els fonaments, es convertí en capella de Santa Catalina, amb accés per un portalet ogival, amb dovelles molt deteriorades. El campanar conté set campanes, sis d’elles amb nom: N'Antònia, Na Bàrbara, N'Extremaunció, Na Feris, Na Combregar i Na Missa; la setena és la del rellotge.L'interior presenta una planta de nau única amb creuer transversal i cinc capelles als laterals, obertes amb un arc apuntat, excepte les dues situades sota la tribuna.

A l'alçat de la nau es poden observar les dotze creus vermelles que recorden la consagració del temple i, més amunt, cinc finestres gòtiques, cegades o amb petites claraboies. El creuer, la cúpula estrellada i el presbiteri foren aixecats entre 1880 (data que mostra l'arc toral) i 1881. L'interior de la cúpula havia d'allotjar vuit vitralls, set cegats i un dedicat a sant Marc, amb l'escut del donant, Mn. Lluís Crespí i Niell, prelat domèstic.

El presbiteri presenta un absis de set trams, el central ocupat pel retaule major, obra neogòtica, realitzada per l'escultor manacorí Miquel Vadell. El retaule és presidit per la imatge gòtica de Santa Maria de Sineu, tallada l'any 1509 per Gabriel Mòger, una imatge-sagrari flanquejada per dos àngels neogòtics. L'altar major és obra de Sebastià Alcover, al 1913, i serveix d'urna que conté la imatge de la Mare de Déu Morta.

Les parets laterals del presbiteri s'enriqueixen amb sis alts relleus de fusta que formaven part de l'antic retaule major, construït pel mestre Gaspar Gener entre 1571 i 1580, i daurat pel mestre Jaume Blanquer de 1631 a 1636. Aquest, desmuntat amb motiu de la reforma de 1880, era d'estil renaixentista amb elements manieristes i estava dedicat als Set Goigs de la Mare de Déu. Actualment se'n conserven cinc al del presbiteri, un altre a la capella de sant Martí, i el setè, el de la Coronació, està a la paret interior sobre el portal lateral.