/ Església parroquial de Sant Pere

Església parroquial de Sant Pere | Descripció

La primitiva església parroquial de Canarrossa, situada a Costitx, fou erigida l'any 1236, però la seva situació i els greus problemes comunicatius feren que, el 15 de març de 1238, el bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella, traslladàs la parròquia a Sencelles. L'any 1393 es devia aixecar un segon temple, atès el document de 1398 signat per Gabriel Sirvent, que deia que en 1393 els jurats de Sencelles li feren treure pedres per l'obra de l'església. Les obres continuarien l'any 1418, quan s'havia de cobrir el temple.

Un inventari de 1482 esmentava l'altar major i diverses capelles. L'any 1568 s'ordenà refer el retaule major, perquè el que hi havia era «corrosum et putridum»; així, l'any 1583 el pintor Mateu Llopis Oliver obrà el nou retaule de Sant Pere, conservat actualment en part a la Rectoria.L'actual temple data de finals de segle XVII i de la primera meitat de segle XVIII. La primera pedra es col·locà el 2 d'abril de 1691, al 1738 s'acabà el portal major, i l’'any 1766 s'enllestí el retaule major. L'altar major es consagrà el 29 de juny de 1777. L'any 1888, es modificà l'accés al portal major i culminà el coronament del campanar.

També es reformà l'interior, consistent en importants obres d'enfondiment del sòl; aquesta obra suposà modificacions en els retaules, amb afegits a la base.El portal major del temple és arquitravat, amb brancals estriats i un entaulament amb la data de 1738. Sobre aquest hi ha un frontó amb un medalló que conté, en relleu, el bust de sant Pere. El portal s'aixeca sobre una escala de doble tram, de quinze graons cada un, i la data de 1888. A cada costat, hi ha un relleu amb la creu del Via Crucis.El portal lateral, situat davant la Plaça, és una obra renaixentista i possiblement prové del temple anterior. Té els brancals en forma de pilastretes de secció circular, amb anelles al terç inferior.

L'arc és apuntat, i el timpà conté dos escuts: a la dreta, el de Sencelles i la data de 1707, i a l'esquerra el relleu d'un arbre. Davant el portal, s'hi localitzava el fossar, usat per enterrar els difunts que no tenien sepulcre dins l'església.Entre els dos portals del temple hi ha una robusta torre campanar, de secció quadrada i set cossos, els dos superiors amb dos arquets lleugerament apuntats per cada costat.

El coronament mostra una balconada amb balustrada, ornamentada amb una hídria a cada cantó; més amunt sobresurt un torrelló octogonal. Remata el conjunt un pinacle coronat per una tiara pontifícia, en record de la titularitat del temple per part de sant Pere. L'interior consta d'una sola nau, amb sis trams de volta de canó amb llunetes, i el tram corresponent a la tribuna del cor, de tractament diferenciat.

Té sis capelles laterals, amb arcs de mig punt i coberta de volta de canó. Una cornisa recorre el perímetre de la part superior, sobre la qual, a les llunetes, s'obrin ulls de bou amb motllura perimetral. Sobre el portal principal hi ha la tribuna del cor, amb coberta de volta de creueria rebaixada, amb les nervadures incompletes, embegudes dins els espais laterals; la clau de volta mostra la tiara papal, en referència a la titularitat de sant Pere. A l'esquerra s'hi situa la base del campanar, que conté també l'escala de la tribuna del cor, i a la dreta hi ha una singular estança de planta rectangular amb quatre trams de volta de canó amb llunetes, que antigament era la capella del baptisme.

El presbiteri té planta trapezial, alçat de murs convergents i coberta d'un quart d'esfera avenerada. El retaule major, barroc, dissenyat per Fra Albert Borguny Castelló al 1766, acull la imatge de sant Pere, sedent en el tron pontifici i sota dosser, obra d'Antoni Llabrés Mudoi, de 1811; als laterals, hi ha dues columnes de tradició coríntia a cada costat i, als extrems, les imatges de sant Pau i sant Jaume. A la part superior, un conjunt escultòric representa l'Assumpció de Maria, envoltada d'àngels. Un dosser emmarca el conjunt, mentre que a la definició, hi destaca una sella, símbol del poble.

L'altar major, contemporani del retaule, és de pedra de jaspi, i hi destaca un escut d'alabastre que fa referència a "un devot i noble personatge" que pagà l'obra. Als costats de l'altar, hi ha un banc de fusta amb pintures que simulen marqueteria. A l'entrada del presbiteri, a la dreta, hi ha una escultura de la beata Francinaina Cirer, amb una petita relíquia (el fragment d'una costella de la beata); és una talla en cedre obrada per l'escultor Mateu Forteza i patrocinada pels senyors de Son Jordà, Miquel Perelló i Magdalena Oliver, beneïda pel bisbe Teodor Úbeda l'any 1989.