/ CASCANAR

CASCANAR | Descripció

L'ocupació prehistòrica del districte de Cascanar es confirma amb diversos jaciments, com les coves de Can Garau, pretalaiòtiques, el talaiot de ses Talaies de Can Xim, i la necròpoli talaiòtica i romana dita el Cementeri dels Moros, actualment desapareguda.

Fou una contrada habitada també durant l'època romana i islàmica; més tard, en el segle XIV s'hi documenten vinyes, cereals, figueres i ramaderia ovina i porquina. L'any 1457 fou subhastada la possessió de Cascanar, fins aleshores propietat d'Andreu Ferrer.En els segles XIII i XIV, l'estructura de la propietat es basà en les grans possessions; però, aquestes patiren contínues divisions i establits, cosa que permeté, amb el pas dels segles, la configuració del llogaret.

Cap a 1890 la fil·loxera destruí les vinyes de la contrada, i n'accelerà la crisi econòmica. L'any 1925 Cascanar tenia 75 habitants que ocupaven 14 cases. Els anys 1960 el llogaret quedà gairebé despoblat, però, des dels anys 80 s'ha reactivat l'activitat i s'han restaurat bona part de les seves cases. Al llarg del camí des Campàs es veuen tres cases importants: la primera, Can Romanyà, té una façana de dues plantes i portal d'arc rodó adovellat, amb carcanyol; a més, compta amb un bloc d'una planta amb un aiguavés adossat a la part dreta. Vora el portal hi ha una finestra a cada costat i, al primer pis, tres finestres amb ampit i marca conopial, la del centre amb una data a la llinda (1709), mentre que la de la dreta té la tau de sant Antoni.

De l'interior, remarcam un arc molt rebaixat que separa els dos aiguavessos i, a la paret del segon, una representació de sor Francinaina. L'any 1672 pertanyia a Bartomeu Ramis, àlies Romanyà, en aquella data tenia cases i 18 quarterades de sementers i rotes; era dedicat a vinya i a conreu de cereals.Can Garau, s'aixeca al fons d'una ampla carrera. La façana té dues plantes, portal d'arc rodó adovellat, amb carcanyol, i un pedrís a cada costat.

Més a la dreta, hi ha un altre portal, de llinda. L'interior mostra trespol mallorquí i un arc rodó, amb una petita motllura als capitells, que separa els dos aiguavessos. Un portal de llinda dóna accés a un tercer aiguavés. A la dreta de l'entrada, a l'esplanada, hi ha un bloc constructiu que acull l'antic celler, amb el cup de vi. Prengué nom de la família Garau de Cascanar, a la qual pertanyia ja l'any 1578, quan era propietat de Miquel Garau.Can Riera presenta una portalada amb arc escarser i brancals de pedra viva; aquest accés comunica amb una clastra.

Al fons s'aixeca la façana principal, de dues plantes. El portal forà és d'arc rodó adovellat, amb carcanyol, i un colcador a la dreta; al capdamunt, una cartel·la rectangular mostra la data de 1728, amb el relleu del cap d'un angelet. A la segona planta, destaca una finestra amb ampit. Segons el cadastre de 1756, Can Riera era del senyor Miquel Garau Clerga, i hi tenia cases noves i velles.