/ Convent de les Germanes de la Caritat (C/ de la Caritat, 3)

Convent de les Germanes de la Caritat (C/ de la Caritat, 3) | Descripció

L'actual convent fou la casa natal de la beata sor Francinaina Cirer (1781-1855). L'edifici era popularment conegut amb el nom de Can Xiroia, malnom de la família, i sor Francinaina el cedí a la congregació que acababa de fundar (1851): la comunitat de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

Al 1890, per les disposicions del bisbe Cervera, el convent s'integrà a la congregació de les Germanes de la Caritat.Abans de ser convent, la casa tenia només una planta. L'any 1821, amb la mort

del pare de la Beata, Joan Cirer Ramis, la casa deixà de ser residència familiar i es convertí principalment en casa d'oració. Fou a partir de 1851 quan es feren les importants obres que suposaren l'adició del primer pis i del porxo superior. Als anys 1945, 1957 i 1986 es feren noves adquisicions de cases que varen permetre l'ampliació del convent.La façana, de tres plantes, té portal forà d'arc rodó adovellat i coberta a dos aiguavessos. A l'esquerra del portal hi ha una làpida, col·locada l'any 1951, que commemora el centenari de la fundació. A la part superior del portal, una inscripció identifica el casal com a "Casa de les Germanes de la Caritat". 

A la dreta de la façana principal, un bloc constructiu situat en perpendicular, que correspon a l'oratori, presenta un portal de llinda, amb un sobreportal d'arc rodó que acull un timpà semicircular tancat amb una gelosia de fusta. A l'interior, el portal principal comunica amb un vestíbul, de planta quadrada, i amb coberta de bigues; aquesta estança distribueix, per dos portals de llinda, l'accés a la capella, a la dreta, i a les estances conventuals, en línia recta amb el portal forà.L'oratori de la Mare de Déu dels Dolors, fou reinaugurat i obert al públic l'any 1906; l'actual oratori, més modern, substitueix l'anterior, destruït per un incendi.

L'espai és de planta quadrangular, dividit en tres naus separades per dues rengleres de dues columnes de formigó. A aquestes naus, se li afegeix el presbiteri, en forma de capçalera amb murs convergents, aixecada sobre dos graons. No hi ha retaule major, i darrera l'altar hi ha una imatge del Sant Crist, procedent de l'antiga capella. A la dreta del presbiteri hi ha una imatge de la Mare de Déu, obra de Remígia Caubet, feta en fusta de teca. La nau de la dreta conté el sepulcre de la beata Francinaina, amb un relleu sobre la urna sepulcral. Rere el presbiteri, per la part de la dreta, un corredor a manera de deambulatori mostra un retrat de la Beata.

Aquest corredor, a partir d'un arc rebaixat, dóna accés a la sala del sagrari, un espai molt singular, il·luminat extraordinàriament per un arc ogival que té vista sobre un pati exterior. Presideix la sala un sagrari amb obra de marqueteria i una imatge de la Mare de Déu de Lluc. Seguint el corredor cap a l'esquerra, hi ha una pianola i una pintura a l'oli de la Mare de Déu dels Dolors, molt venerada per la Beata, regalada pel comte de Formiguera.Pel portal d’accés a les estances conventuals es poden visitar diverses estances del convent, obertes al públic.

La sala del segon aiguavés conté diversos objectes preuats, com el rellotge de paret de sor Francinaina, fabricat per Miquel Rousset, i diversos quadres. A l'esquerra, per un portalet de llinda, s'accedeix al menjador, amb diverses pintures, a més de dos records de les relíquies, dels claus de Crist, la senzilla creu de fusta negra dels viacrucis de sor Francinaina i una vitrina amb objectes casolans. Des del menjador, per un portal de llinda situat a l'esquerra, s'entra a la cuina, un espai molt típic, amb una foganya a la dreta, amb pinte de fusta amb diverses olles, sostingut a l'angle exterior per una columna de fusta, sense desbastar.

Més al fons de la cuina, a la dreta, hi ha la pica d'escurar, d'una peça de pedra.Davant el portal d'accés a la sala del segon aiguavés, s'obri el portal de llinda que comunica amb el pati, amb una porxada que recorre el perímetre oposat del portal i un coll de cisterna adossat a la paret, de secció quadrada, vora dos pilars octogonals de la porxada. Recorre el perímetre el viacrucis de la Beata, amb rajoles ceràmiques. Un altre vegada dins la sala, a l'esquerra, arrenca l'escala que puja al primer pis, on un portal de llinda permet l'accés a la cambra de la Beata, amb un llit de fusta i altres elements.

A la dreta de l'entrada, una vitrina conserva vestits de la beata, i un curiós capell, a més d'una imatge de l'Infant Jesús. Per un portal de llinda situat a l'esquerra de la cambra de la Beata, entram a una sala-museu, inaugurada al 1965, que conserva nombrosos objectes vinculats a la vida de sor Francinaina, com documents, fotografies, exvots i objectes personals.