/ Monti-sion

Monti-sion | Descripció

La fundació del santuari data del 1498, dedicat a la Mare de Déu de Monti-sion, amb reformes al llarg del segle XVIII, que afectaren l'església i l'ornamentació. En el col·legi de Gramàtica, datat en 1530, s'hi ensenyava gramàtica llatina amb la finalitat de poder ingressar a l'Estudi General Lul·lià, posteriorment Universitat Literària.

Es clausurà el 1835, a partir de les modificacions de l'ensenyament. Entre 1850-55 hi hagué una comunitat de missioners, dirigida per monsenyor Cabrera. Des d'aleshores la custòdia del santuari restà en mans d'un donat. En 1892 hi hagué noves obres de restauració.El santuari es troba en el cim del puig homònim, de 245 metres d'altitud, que fa part del massís de Randa, concretament a la serra de sa Mesquida.

Una escala condueix des de l'exterior la façana de llevant, on hi ha el portal forà, d’arc rebaixat que condueix al vestíbul, amb volta rebaixada. Del vestíbul, un portal de llinda, coronat per un nínxol amb una imatge de la Mare de Déu, comunica amb la porxada interior i amb el claustre.

El claustre és porticat i de planta pentagonal irregular, cosa única a Mallorca; en el centre del pati hi ha un regruix de perímetre quadrangular que configura una esplanada que marca l'aljub o cisterna; enmig en destaca un coll de cisterna de secció hexagonal, amb una pica i el corresponent bastiment, de ferro.El temple se situa a l'ala nord, i presenta una façana amb portal de llinda; el cos superior mostra un rosetó i tres obertures de mig punt, amb una espadanya al coronament. L'interior és de nau única, amb dos trams i presbiteri (sobre tres graons) i dues capelles laterals per costat. La coberta és de volta de creueria, sostinguda per mènsules i amb els trams separats per arcs apuntats.

El retaule major és un retaule cambril, amb un retaulet neogòtic inserit en un arc rodó ample, que conté una imatge de la Mare de Déu de Monti-sion, tallada en marbre, i l'escut de Porreres davall la imatge. A la sagristia es conserva una Mare de Déu sagrari esculpida, a finals del segle XV o inicis del XVI, per Gabriel Mòger, que degué presidir el retaule major del segon temple parroquial. L'antiga aula de gramàtica es conserva al lateral de ponent.

Té un portal de llinda i, a la vora, el relleu d'un tinter i un quadern amb la inscripció Dilicit Dñs portas Sion dil. Dñs portas studiosorum. A la sobrellinda es troba l’escut de Porreres. L'interior és una estança rectangular, amb coberta de volta de canó, amb tres arcs amb pilastres llises i pedrissos adossats a la paret. A la dreta de l'església, després d'un vestíbul, amb la cuina a la dreta, hi ha el refetor o menjador, que conserva tres trams de volta d'aresta i, a l'esquerra, es pot observar una pica d'aigua sostinguda per una mà.

Segons l'Arxiduc, "hi ha 12 estances per als estudiants, amb cambra amb mitjanada i una petita cuina, lavabo i penjador de roba; damunt la cambra hi ha un lloc per a la conservació de llenya; fins a vuit estudiants dormien en cada una de les cambres. Altres allotjaments es destinaven als professors i als servents, en total unes 20 cambres».