/ Convent i església conventual de Sant Bernardí

Convent i església conventual de Sant Bernardí | Descripció

El convent de franciscans observants de Sant Bernadí de Sena fou fundat l’any 1607, per iniciativa del pare Pere Santandreu, guardià del convent de Sant Francesc de Palma i natural de Petra. Immediatament es construí un primer temple, l’espai del qual correspon a l’actual capella de Betlem.

El 1657 es començà a bastir l’església i les obres, dirigides pel mestre d’obres Francesc Oliver, acabaren el 1677.  A finals del segle XVII s’enllestí el claustre i la major part de les dependències del convent. A la primera meitat del segle XVIII, hi estudià fra Juníper Serra. La comunitat religiosa fou exclaustrada amb la desamortització de 1835 i foren venudes bona part de les dependències conventuals.

El 1969 els franciscans menors tornaren al convent, amb un espai sensiblement reduït.L’església conventual, de tradició renaixentista, té un portal major amb arc de mig punt a la façana principal, absis de murs convergents i volta cassetonada. Als laterals, hi ha els nínxols que ocupaven sengles imatges de sants franciscans, avui desaparegudes. A l’esquerra de la façana s’alça el campanar, de secció quadrada. L’antic portal del convent se situa a l’esquerra de la façana del temple, i és de llinda.

L’interior presenta una nau, amb coberta de volta de canó i sis capelles a cada costat, obertes amb un arc de mig punt. El presbiteri, de murs convergents, acull el retaule major, de 1721, presidit per una talla de la Immaculada, amb sant Joan de Capistrano i sant Jaume de la Marca als laterals i sant Bernadí, titular del temple, a l’àtic.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la de les Ànimes o del Sant Crist, la de santa Clara, el portal lateral, la de sant Antoni de Pàdua, la de la Mare de Déu dels Àngels i la de sant Bonaventura. Al costat de l’esquerra o de l’Evangeli, hi ha la capella del Betlem, la del Beat Ramon Llull, la de l’antic orgue, la de sant Francesc (amb retaule obrat per Gaspar Oms Batle al 1723), la de sant Dídac o de Sant Salvador d’Horta, i la de santa Rosa de Viterbo, amb una imatge de sant Miquel a l'àtic. Tots els retaules són barrocs.

La sagristia conté una pica rentamans amb una imponent decoració barroca i amb la data de 1727. Hi ha també un museu dedicat a exposar objectes de culte i a recordar les missions californianes del beat Juníper Serra. A l’exterior trobam un monument dedicat al beat. Del claustre només es conserven alguns vestigis i uns arcs corresponents a la reconstrucció parcial que féu l’arquitecte Gabriel Alomar.

A l’antic corredor d’accés a les estances conventuals, es conserven unes interessants pintures murals.Davant el convent s'aixeca un monument que commemora el bicentenari del naixement de fra Juníper Serra. Les quatre rajoles que decoren el pedestal representen diversos motius de la vida del franciscà petrer: la primera, en el convent, vora la casa familiar; la segona, de missioner, en acció de predicar; la tercera, en el moment de rebre la comunió, abans de morir i la quarta, la missió de San Carlos Borromeo, on va morir.