/ Roqueta

Roqueta | Descripció

Les cases de Roqueta constitueixen probablement l'element arquitectònic més important del terme municipal de Maria. Tenen una base estructural del segle XVI, i d'aquella època conserva un portal d'arc rodó gòtic. El 1234 es documenta l'alqueria Roqueta, quan el comte d'Empúries la concedí a Pere Esteve.

El 1323, ja convertida en centre de la cavalleria del seu nom, el rei Sanç concedí la jurisdicció menor de la cavalleria a Berenguer de Sant Joan. El 1464 Pere Font comprà a Praxedis, dona del donzell Simó de Sant Joan, la finca i la cavalleria de Roqueta; també adquirí la propera finca de Montblanc. Així, la família Font, propietària de Roqueta es cognominà Font de Roqueta. El fill de Pere Font fou Francesc Font de Roqueta i Montornès, l'hereu del qual fou el seu fill Bernat Font de Roqueta i Rossinyol de Defla, que féu testament l'any 1572.

Acabà aquest llinatge amb la néta de l'anterior, Margalida Font de Roqueta i Gual, que va contraure matrimoni amb Francesc Desbrull i Villalonga l'any 1637, els hereus dels quals posseïren la finca amb gravamen de llinatge i d'armes. Al segle XIX s'hi feren importants obres de construcció, i fou quan se li afegí el portal forà actual i una gran escala a la clastra, d'estil pal·ladià. Posteriorment, la finca patí processos d'establiment.

El primer propietari de la família Jordà fou el prevere Bartomeu Jordà, del segle XIX, de qui passà a un nebot seu (informació oral de Guillem Jordà). L'any 1929, Arthur Byne i Mildred Stapley visitaren les cases i encara pogueren descriure i fotografiar la monumental escala de la clastra, conservada avui només en part.

La façana de les cases s'alça davant una carrera on conflueix directament el camí que ve del poble; presenta un parament complex i irregular, amb un bloc a l'esquerra de tres plantes i coberta a dos aiguavessos longitudinals; aquest primer volum acull un portal rebaixat aixecat damunt un replà amb accés per alguns graons; a la dreta hi ha una finestra, mentre que al primer pis n'hi ha dues, de grans dimensions; a l'angle superior esquerre, hi destaca un singular campanaret, amb una obertura d'arc rodó i coronament piramidal, rematat per una creu.

El segon volum de la façana, més a la dreta i més baix que el primer, té una planta i coronament pla, i mostra un portal d'arc rodó adovellat, actualment cegat, d'origen medieval; el sobreportal mostra un escut molt antic i molt deteriorat, potser de la família Font de Roqueta; a la dreta hi ha un finestró atrompetat, com també en el parament que cega el portal.El tercer bloc de la façana, més a la dreta, té dues plantes i coronament pla; acull el portal forà, de llinda, amb austeres motllures, coronat per un frontó triangular, neoclàssic, de principis de segle XIX.

El quart volum de la façana, a l'extrem de la dreta, se separa dels anteriors per una paret seca, marcant una altra propietat; té un alçat de tres plantes i coronament pla; el portal és de llinda, amb una finestra al primer pis.El portal forà comunica amb un vestíbul que té el sòl empedrat i coberta de fusta, renovada, a més d'un arc rebaixat que dóna accés a la clastra. De la clastra, en destaca l'escala monumental, conservada avui només en part, de dos rams amb balustrada i que ocupa tota l'ala esquerra; el buit de l'escala presenta un arc rebaixat amb dos petits trams de volta d'aresta, al fons dels quals hi ha un portal de llinda i una finestra atrompetada al capdamunt.

Davant l'arc del vestíbul, a l'altra part de la clastra, hi ha un arc rebaixat i, a l'angle de la dreta, una escaleta puja a un portal de llinda.Les cases conserven una capelleta privada, amb entrada per un portal rodó situat a l’esquerra de la façana. L’interior té dos trams de volta d’aresta, amb un alçat de sis pilastres de tradició coríntia; el retaule és barroc, presidit per una pintura de la Mare de Déu del Roser en acció de donar l’hàbit a Sant Domingo i a santa Catalina de Sena; a l’esquerra hi figura sant Francesc i a la dreta santa Bàrbara. Al fons del jardí, hi ha un curiós mirador amb un camí en espiral que hi puja.