/ Santuari de la Mare de Déu de la Bona Pau (Puig de Sant Miquel)

Santuari de la Mare de Déu de la Bona Pau (Puig de Sant Miquel) | Descripció

Aquest santuari ja apareix documentat l'any 1396, quan s’adjudicaren a l’ermità Bartomeu Aguilar dues cases al puig d’en Romanyà, posteriorment dit de Sant Miquel, per part de la Universitat.

Al 1525, Pere Mas deixà, en el seu testament, un cens anual de deu lliures a l’església del puig de Sant Miquel, que ja havia esdevingut santuari, sota l’advocació d’aquest sant. Al 1646, l’oratori fou reformat i s’hi col·locà, al 1647, una escultura de la Mare de Déu, adquirida pel consell municipal, que va ser renovada l'any 1845 i restaurada el 1987.

Al 1682 es fundà la confraria de la Mare de Déu, encara que fou l’any 1724 la primera vegada que el santuari apareix documentat sota l’advocació de la Mare de Déu de la Bona Pau. Durant el segle XVIII i part de la centúria posterior, continuà sota la jurisdicció de la parròquia i de l’Ajuntament que encarregava la seva cura a un regidor, conegut popularment com el batle del Puig.

Aquest terreny fou venut en pública subhasta, per 7.500 pessetes, a Lluís Pou Bonet i les propietats del santuari quedaren reduïdes a l’oratori, la casa annexa i la plaça. Els donats, mancats de la porció de terra de conradís, hi cessaren, tot i que els ermitans tornaren a residir-hi durant un curt període. Al 1909, fou cedit de forma efectiva a les filles de la Sagrada Família per part de Marià Gual de Togores, encara que la cessió ja havia estat ratificada (1900) per la comtessa d’Aiamans.

Les religioses habilitaren la casa rústica com a casa d’estiu per als infants de les llars del Temple. Amb el romanent de l’extinguida Caixa Rural de Montuïri, al 1946, es reformaren l’oratori i la casa del donat, la qual fou novament renovada (1960). Des de 1974, s’hi troba un establiment de restauració.La façana de l'oratori presenta dues pilastres als extrems i dues més als costats del portal; aquest és de llinda, amb un frontó semicircular que acull un ninxolet, actualment buit, amb la data de 1941 al llindar.

Més amunt del portal, hi ha un rellotge de sol, molt deteriorat, una claraboia circular i, com a coronament, una testera escalonada, amb quatre hídries, una damunt la part superior de cada pilastra i, al centre, una espadanya.L’interior de l’oratori és de tipologia rural; té una planta rectangular d’una sola nau, dues capelles laterals, coberta de volta de canó, capçalera absidal amb coberta avenerada d'un quart d'esfera, i tribuna del cor. El retaule major presenta tres carrers, en el del centre la imatge de la Mare de Déu de la Bona Pau, a la dreta l'arcàngel sant Miquel, datada l'any 1587, i a l'esquerra sant Joan.

La trona és de 1855 i la tribuna del cor, sostinguda per tres arcs rebaixats, és de 1869.A l'esquerra de l'oratori, hi ha l'edifici ocupat pel convent i, contigu a l'església, un bloc amb una escala exterior de tipologia imperial, amb balustrada. Del sector dedicat a restaurant, destacam la carrera, aixecada a la part més alta sobre onze graons, i amb un coll de cisterna de secció octogonal i arc ogival.