/ La Rectoria (Plaça Major, 14)

La Rectoria (Plaça Major, 14) | Descripció

És un edifici amb elements gòtics, de dues plantes i coberta a dos aiguavessos. La planta baixa mostra un portal forà d'arc rodó adovellat, amb dues finestres a la dreta, la primera balconera, i un escut que representa una mà, símbol del rector Manera, amb la inscripció "als 24 maig 1693". A l'esquerra de l'escut es conserven les rajoles policromes de l'estació dotzena del Via Crucis.

Al primer pis, damunt el portal hi ha un balconet amb una petita porxada de teules, mentre que a la dreta hi ha una finestra balconera i altres dues finestres quadrangulars. El lateral de la dreta, situat damunt la plaça Major, mostra un coronament amb un ninxolet conopial, que acollia un rellotge de sol.A l'interior, un arc apuntat medieval separa els dos aiguavessos; en el primer, a l’esquerra, hi ha un arc escarser descobert en una reforma recent; a la dreta, hi ha un llenç barroc que representa el taller de Natzaret.

En el segon aiguavés, sota l’escala, hi ha un coll de cisterna de secció octogonal, amb un escut amb un bou i la data de 1630; aquest espai conserva a la coberta un antic enteixinat, amb bigues i xebrons. Més a la dreta, un rentamans barroc mostra la data de 1754. Un portal de llinda condueix a la sala, que conserva una interessant biblioteca.

L'edifici conserva taules i llenços renaixentistes del pintor Mateu Llopis, de mitjans segle XVI, procedents de l'antic retaule major. El corral presenta un pou amb coberta piramidal.Davant la façana principal de l’església, a l’altra banda de l’esplanada, s’aixeca la casa coneguda com Ca s’Escolà, actualment dedicada a seu de l’Associació de la Tercera Edat. Té una façana austera, dues plantes i portal forà d’arc rodó. Era l’antiga casa dels morts, ja que l’esplanada era l’antic fossar o cementeri.