/ Vinagrella

Vinagrella | Descripció

El camí de la possessió parteix del km 2 de la carretera de Llubí a Muro. És un camí ample, entre parets seques. El portell de les cases té un coronament en forma de piràmides amb bolla, el de l’esquerra amb l’escut dels Safortesa i el de la dreta amb el dels Berga; rere, configura la data de 1838.

La possessió de Vinagrella té el seu origen en una alqueria islàmica. El 1247 es documenta el camí de Vinagrella. Al final del s XIII la finca pertanyia a la família Cerdà. El 1435 Antoni Cerdà –de Vinagrella- la cedí al seu gendre, Ramon Sot; aleshores, a més de conreus de cereals i de lleguminoses, tenia extensos alzinars.

Al 1582 era de l’heretat de Rafel d’Olesa: tenia cases, un celler, tres cups i set bótes congrenyades; era dedicada a figuerals, ametllerars, vinyes, morers de fulla i a conreu de cereals i lleguminoses i hi havia una guarda de 500 ovelles i altre bestiar de feina. Al 1651, pertanyia al senyor Tomàs Safortesa, cavaller de l’orde de Sant Jaume de Spata i tenia cases i molí de sang. Era dedicada a olivars, figuerals, vinyes, i a conreu de cereals.

Hi havia un hort, dedicat a la producció d’alfals, lleguminoses i hortalisses. El 1685, juntament amb Son Sastre, era valorada en 16.400 lliures.Al 1722, era del senyor Tomàs Burgues Safortesa, cavaller de l’orde d’Alcàntara. A les cases hi havia capella, alambins i molí de sang. Tenia un celler amb 11 bótes, amb una cabuda total de 354 somades, i tres cups, dos de pedra i un de fusta. Tenia morers de fulla, que alimentaven les cuques de seda criades a les cases. Com a novetats en la producció, destacam la introducció dels ametlers i de les tàperes.

Al 1862 pertanyia al senyor Josep Safortesa Orlandis i, amb 436 quarterades, era la més extensa del terme. L’any 1891, Pere d’Alcàntara Penya en fa aquesta ressenya: “Este predio es notable por su casa de campo y por los cultivos de sus varias partes que hacen que sea uno de los predios rústicos modelos de la isla” (Peña: Guía de la Baleares, 293). Al 1997, pertanyia a la família Safortesa.La façana de les cases s’aixeca davant una gran carrera amb una alzina de grans dimensions. La façana s’orienta al sud-est i té tres plantes.

El portal forà és d’arc rodó adovellat, amb carcanyol i coronat per l’escut amb les armes dels Safortesa,  Olesa, Verí i Sureda, amb gravamen d’armes, enmig, dels Burgues i els Olesa. Més amunt encara, hi ha un rellotge de sol. A l’esquerra, s’alça una gran torre de planta quadrada i coberta a quatre aiguavessos; a cada pis de la torre, hi ha una finestra balconera. A l’esquerra del portal hi ha una claraboia circular i dues finestres, mentre que a la dreta hi ha tres finestres.

Les sis finestres del primer pis són balconeres, mentre que les del porxo són finestrons apaïsats.El vestíbul té un primer tram amb volta d’aresta, amb el portal de la capella a l’esquerra, amb brancals amb decoració floral i l’escut dels Safortesa més amunt; l’interior mostra coberta de creueria i es repeteixen els escuts dels Safortesa.

Segueix l’escala que puja al pis noble. A partir d’un arc rebaixat, hi ha un segon tram amb dos segments de volta d’aresta; dos arcs rebaixats sostinguts per una columna toscana, amb base ungulada, comuniquen amb la clastra, rectangular i empedrada. En el centre hi ha un coll de cisterna octogonal i remat de ferro forjat. Davant l’entrada, dos portals rodons permeten l’accés a la casa dels amos pagesos. El celler es troba en forma de semisoterrani, i té una gran nau amb coberta sostinguda per arcs diafragmes de mig punt.

Damunt el celler hi ha les grans sales de la quartera, que servia per guardar-hi els cereals. L’ala nord acull la casa dels amos, amb la data de 1844. A l’ala nord-est es veu un rellotge de sol amb la data de 1812. Rere, hi ha els estables amb dos arcs rebaixats, amb la data de 1846.Del pis noble, és destacable la “Sala dels Tomassos”, en honor del primer marquès del Verger, Tomàs Safortesa, i dels seus successors que feien el mateix nom; s’hi conserven el seu retrat i la seva sella de muntar.

Altres retrats són el de Pere de Santacília, capdavanter dels Canamunt, i el de Gabriel de Berga i Santacília, borbònic mort a la porta del Moll de Ciutat al 1706 quan lluitava contra els austriacistes.