/ Santuari talaiòtic de Son Corró

Santuari talaiòtic de Son Corró | Descripció

El santuari se situa a l’altura del km 2’800 de la carretera de Sencelles a Costitx. L’any 1894 el propietari d’una finca de Son Corró, l’amo en Joan Vallespir de Can Pere Pina, hi descobrí els caps de bou de bronze. La Societat Arqueològica Lul·liana intentà excavar el jaciment i sol·licità la compra dels bous per part de les institucions.

Les peces foren adquirides, però anaren al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. L’any 1995 es va reexcavar el monument i s’hi varen reconstruir els pilars centrals, operació que resultà molt polèmica.Segons Víctor Guerrero: “El santuari és una de les edificacions típiques de l’arquitectura sacra de la cultura Talaiòtica (Bronze Final/Ferro) de Mallorca.

Es tracta d’una construcció de planta quadrada o lleugerament rectangular amb els eixos poc diferenciats, sense subdivisions internes, és a dir, d’una sola cambra”. El mur posterior pot presentar diverses tipologies, ja que pot ser absidal o recte. Es tracta d’edificis exempts, sense adossaments, que es troben dins els poblats o prop de les seves àrees cerimonials.

Els santuaris poden aparèixer aïllats, “sense la companyia d’altres construccions de prestigi, encara que naturalment es relacionen territorialment amb centres habitats propers. Aquest seria el cas de Son Mas i el nucli veí de Son Ferrandell (Valldemossa), o el de Son Corró...que segurament estava relacionat amb el proper poblat des Pujol...

Els llocs sagrats no són elegits arbitràriament. L’home es limita a ‘descobrir-los’ a partir de signes reveladors o auguris, que poden adoptar, segons les distintes cultures, formes molt diverses” (Revista de Arqueología, núm. 178. Febrer de 1996).A partir de la reexcavació, s’han trobat noves peces de bronze i s’han consolidat els murs que configuren la planta rectangular, lleugerament absidal a la part nord/nord-est.

S’han reconstruït sis columnes en dues filades paral·leles de tres cadascuna; aquest ha estat el principal punt de polèmica, ja que els arqueòlegs no es posen d’acord sobre si el jaciment era un recinte cobert o descobert i si les columnes se situaven distribuïdes regularment o irregularment (com consta en el croquis de B. Ferrà de 1895). L’espai interior del santuari amida 10’30 m de llargada per 8’20 d’amplada, amb una superfície de 84’5 m2 (Brisas, núm. 445; 29-10-1995).