/ Església parroquial de la Mare de Déu d’Atotxa

Església parroquial de la Mare de Déu d’Atotxa | Descripció

El primer oratori d’Ariany ja es trobava edificat l'any 1570, estava dedicat a la Mare de Déu de les Neus i estava edificada en la possessió de Pere de Vivot, senyor d’Ariany.

L'any 1717 el rei Felip V atorgà a Marc Antoni Cotoner, senyor d’Ariany, el títol de marquès d’Ariany. Aquest promogué la construcció d'una nova església, acabada el 1737; l'antiga capella s'hagué d'enderrocar, ja que el temple nou s'havia d'aixecar al mateix solar. La nova església imitava la de San Antonio de los Portugueses, de Madrid, de planta ovalada.

Presidia el temple una imatge de la Mare de Déu sota l'advocació madrilenya d'Atotxa, que arribà a Ariany el 1744, regalada pel marquès. Però, la construcció era deficient, com testimonia Jeroni de Berard l'any 1789 i, poc després, va caure. A principis de segle XIX es construí l'actual temple, consagrat l'any 1818. Entre 1908 i 1911 se li afegí el creuer, el presbiteri i el campanar.

El 1917 es construí el cor i l'atri. Durant dècades, l'església tingué la categoria de vicaria, sufragània de la parròquia de Petra, fins que el 1935 assolí el grau de parròquia.La façana mostra un pòrtic amb tres arcs apuntats; més amunt hi ha un rosetó i una balustrada. Al fons de l'atri, s'obri el portal major, de llinda i amb brancals estriats. A l'esquerra, una làpida recorda Mn. Martí Truyols, vicari i ecònom de la parròquia (1905-1942). Al lateral de l'esquerra hi ha un portalet de llinda, desornamentat, i el campanar, de secció quadrada, de cinc cossos, el darrer amb dues obertures d'arc rodó per costat.L'interior presenta planta de creu llatina, amb tres capelles laterals per costat i un creuer amb dos braços transversals, a més del presbiteri; la coberta és de volta de canó a la nau, als braços i al presbiteri, i una sòlida cúpula sense llanternó al centre del creuer.El presbiteri conté el retaule major, duit de l'església vella de Manacor i modificat per a la nova instal·lació, de té tres carrers i dos cossos. En el central, hi ha la imatge de la Mare de Déu d'Atotxa, a l'esquerra hi ha la imatge de sant Joan Baptista i a la dreta la de sant Sebastià. En el cos superior, més modern, hi ha la imatge de sant Gaietà, copatró de la vila. L'altar major no es troba en el presbiteri sinó en la vertical de la cúpula, d'on penja una gran làmpada a manera de llantoner de ferro forjat. A la dreta del presbiteri hi ha el portal de la sagristia, amb diferents elements a l´interior.

El braç de la dreta conserva una imatge del Sant Crist, una talla en fusta de l'escultor Gayà (de 1985) amb unes escales per a la veneració de la imatge i un vitrall amb l'Ascensió. El braç de l'esquerra conté el portal lateral i un vitrall que representa el taller de fusteria de sant Josep.

A les tres capelles de la dreta veim la Mare de Déu del Roser, el Cor de Jesús, i la Puríssima Concepció. A les de l'esquerra tenim la Mare de Déu del Carme, sant Josep i sant Antoni Abat. A l'angle situat entre aquesta capella i el braç de l'esquerra, hi ha una trona de pedra. El baptisteri està a l'esquerra del portal major. En el cor, construït en part sobre l'atri, hi ha un orgue bastit l'any 1927 per Antoni Cardell.