/ RANDA El santuari de Sant Honorat

RANDA El santuari de Sant Honorat | Descripció

El santuari fou fundat per l'ermità i prevere Arnau Desbrull l'any 1394 i tres anys més tard ja era beneïda la capella de l’ermitori. L'any 1763 passà a mans dels Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. L'any 1890 s’hi retirà el pare Joaquim Rosselló, qui pocs mesos més tard hi fundà la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors. Des del 1915 aquesta congregació hi té establert el noviciat.

L'esplanada que configura l'entrada és ampla i asfaltada. A la part de llevant s'alça la façana que tanca el santuari, datada al 1888, amb dos portals d'arc rodó adovellats, un petit trencaaigües motllurat com una arquivolta i una creu coronant els dos portals.

El portal de l'esquerra condueix a l'església i el de la dreta dóna accés a la porteria del santuari, amb una imatge de Ramon Llull en el timpà. També observam quatre finestrons d'arc rodó i una arqueria cega d'arquets de mig punt a la part alta. Entre els portals hi ha un plafó ceràmic, datat al 1976, que representa el sant titular.L'església s’acabà el 1661.

La façana principal té un portal de llinda motllurada coronat per un nínxol amb la imatge de sant Honorat, dos escuts laterals, de les famílies Tagamanent i Amar, i una inscripció gòtica, recuperada de l'església primitiva,  que data de 1397.

El temple té planta rectangular, de tres trams, volta de canó amb llunetes, tres capelles laterals i  una tribuna amb coberta d'aresta a la zona d'ingrés. A l'esquerra hi ha el confessionari, la Mare de Déu del Roser i la imatge del Sant Crist dels Ermitans, del segle XIV, mentre que a la dreta tenim la Mare de Déu de Lorda, la capella de santa Margalida Maria d'Alacoque i la dels Sagrats Cors.

El presbiteri és de planta quadrangular. El retaule major, que datava de 1928, ha desaparegut i actualment un mur de pedra vista acull tres nínxols amb les imatges de sant Honorat, Ramon Llull i del beat Francesc Palau. A l'esquerra del presbiteri hi ha una capelleta amb un arc rebaixat que conté la imatge de la Mare de Déu de Lluc.

L’interior del recinte conté les estances de la congregació, i l’oratori del beat Francesc Palau, una petita capella exempta, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme i la de la Mare de Déu de la Panada, obra de la segona meitat del segle XX. Més amunt, hi ha un impressionant mirador, d’ampla i vertiginosa panoràmica.