/ RANDA El santuari de Nostra Senyora de Cura

RANDA El santuari de Nostra Senyora de Cura | Descripció

L'any 1449, el lul·lista català Pere Joan Llobet restaurà la capella de la Mare de Déu de Randa, instaurada per Ramon Llull, i fundà una escola d'Art lul·liana, que desaparegué al 1460, amb la seva mort.

Cap al 1502, i ja dins l'ambient creat a partir de l'Estudi General, es fundà el Col·legi de la muntanya de Randa, després Col·legi de Cura (en actiu fins al 1826), vora l'antiga capella de la Mare de Déu de Randa (degut a la fama de curacions de malalties que tenia la imatge, des de mitjans segle XVI fou coneguda com a Mare de Déu de Cura).

A principis de segle XX el bisbe Pere Joan Campins restaurà l'antic santuari i el 1913 s'hi instal·laren els terciaris franciscans. El 1955, la imatge de la Mare de Déu fou coronada pontificalment.L'accés al recinte del santuari es realitza per un ample portal de llinda. La sobrellinda presenta una inscripció que reprodueix un versicle de l'obra Blanquerna, de Ramon Llull: "Amable fill, saluda Nostra Dona, qui és salut e benedicció nostra".

L’intradós del portal mostra les sigles IHS (Jesús salvador dels homes) i la inscripció “Omnia in nomine Dni Iesus Chisti facite” (Feis-ho tot en nom de Ntre. Senyor Jesucrist). Ja dins el recinte, trobam una gran esplanada.

Les cel·les tanquen el pati per la part esquerra, mentre que a la dreta s'aixequen les edificacions religioses: església, monestir, i escola; més al fons hi ha un bar-restaurant.Després del portal del convent es localitza la sala de l'aula de gramàtica, actualment destinada a museu del santuari. Unes rajoles ens indiquen que data de les primeries del segle XVI i que allotjà el col·legi de gramàtica que s'anomenà de Cura.

Actualment hi trobarem el fons bibliogràfic del santuari, amb obres manuscrites, i objectes de valor museístic, com pintures, mobles i objectes litúrgics.L'església presenta una façana amb testera angular, coronada per una espadanya amb arquet de mig punt, i tres contraforts coronats per una creu al lateral sud.

A la dreta del presbiteri hi ha l'entrada al cambril de la Mare de Déu de Cura, amb una primera estança que acull el Sant Crist, procedent del convent de Sant Domingo de Palma i datat al segle XVII; aquest fou conservat a les cases d'Albenya, fins que el 1861 Josep Morell i Esteva, propietari de la possessió, en féu donació al santuari de Cura. La imatge de la Mare de Déu és d'estil gòtic tardà, datable a principis del segle XVI, de pedra de Santanyí i apareix amb l'Infant Jesús en una mà i una flor en l'altra.