/ PINA La Font de Pina (C/ de Sineu)

PINA La Font de Pina (C/ de Sineu) | Descripció

Aquesta font, probablement excavada durant el període islàmic, ha tengut gran importància en la concentració del nucli urbà. Devora, baix una porxada amb arcades, hi ha uns rentadors amb deu piques de pedra viva. La font és un qanat que encara conserva íntegrament una galeria de pedra seca de curt recorregut. Després de la conquesta catalana, es va habilitar un accés directe al pou mare amb una escala ampla que arriba a dues piquetes, dins les quals hi raja l’aigua del pou. El sobrant de les piques s’escola per un conducte lateral fins a retrobar el canal de drenatge original del qanat.

La galeria té els laterals de pedra seca i la coberta de lloses planes, i s’hi pot detectar un pou d’aireig tapat per seguretat. A l’exterior, el sistema és completat per una sèrie de piques, que degueren servir d’abeurador, i per uns safareigs. Les aigües sobrants discorren per una claveguera de volta de mig punt feta amb pedra seca que també drena les avingudes de la Torrentera.

Tot el conjunt conserva l’empedrat. La humitat derivada de la font ha propiciat que l’entorn sigui poblat d’una frondosa vegetació.Vora l'entrada al recinte de la font hi ha la creu de terme de Pina, datada l'any 1903 i d'estil neogòtic, feta amb pedra de marès i calcària.

Hi figuren els dos anagrames de Crist (IHS i PX) i l'escut de Pina (un pi i les lletres NA); al costat, hi ha un lledoner i l'entrada als jardins, amb un arc rebaixat i un reconeixement al Dr. W. Mendel, de 1988; un corredor amb una pèrgola permet l'accés a aquest espai.