Sineu
Sineu
 Sineu
C/ Sant Francesc, 10
07510 Sineu
(Sineu)
 Contacte
Telèfon: 971-520027
Web: http://www.ajsineu.net

Referències històriques


El terme municipal de Sineu és un dels més grans de la zona del Pla. Té una extensió aproximada de 48 km2 i una població de 3.053 habitants (dades de 2005) i limita amb els municipis de Llubí, Maria de la Salut, Ariany, Petra, Sant Joan, Lloret de Vistalegre, Costitx i Inca. Es tracta d’un municipi amb un sol nucli de població, tot i que històricament comprenia els de Sant Joan i Lloret de Vistalegre.

L’etimologia del topònim ha estat molt controvertida històricament. Aquest apareix documentat ja en el segle XIII, amb quatre grafies diferents: Sixneu, Xisneu, Sisneu i Xineu. Sembla que la lectura incorrecta d'una cita de Plini (s. I dC) interpretà la ciutat romana de Mallorca anomenada Guium com a Cinium, que fou identificada l'any 1842 per Antoni Furió amb Sineu, opinió repetida encara un segle més tard per l'historiador sineuer Mn. Joan Rotger.

Un cop descartada l’antiga teoria, una altra hipòtesi, defensada per l’arabista Miquel Barceló, fa derivar el nom de Sineu de Jijnau (topònim àrab que, juntament al de Batra, va donar nom a un dels districtes de la Mallorca musulmana). Així mateix, Jijnau podria provenir de la forma àrab J.jnu, propera a mots arabitzats de la paraula berber Ignawen que significava, originàriament, “mul”. A més, al ja esmentat districte hi ha consignats topònims on apareix la forma Jijnau, fet que recolza aquesta teoria que considera defensable el pas d’aquesta paraula àrab a la catalana Xisneu/Sixneu.

Una tercera teoria, proporcionada pel filòleg Joan Coromines, veu l’origen del nom de Sineu en noms propis germànics com Sisenand o Sisald.El Llibre del Repartiment de Mallorca esmenta per primera vegada el districte de Djidjnaw, catalanitzat en Sixneu. Aquest comptava amb un total de 82 alqueries i rafals, la més extensa era Alhoffra al-Djawfiya, mentre que un dels rafals més significatius era Adefla Exarquia, l’actual Defla.

També hi havia un nucli de població més gran, identificable amb l'actual vila, amb cases, una necròpoli i banys, una mesquita i, probablement, un alcàsser situat en el solar del Palau o convent Concepcionista. L'alqueria Sixneu es documenta amb aquest nom, ja catalanitzat, l'any 1237.Probablement a Sineu hi havia ja un mercat consolidat, almenys a principis de segle XIII i, seguint les tendències generals de l'illa, hi hauria una considerable activitat ramadera. L'agricultura de reguiu hi devia tenir un pes important, especialment al voltant dels qanats de Binitaref i de la Torre de Montornes.La conquesta cristiana del districte de Sineu es féu a finals de l'any 1229 i a principis de 1230 sense gaire resistència.

En el Repartiment, Sineu correspongué a la porció reial. L'any 1298 se segregà de Sineu la parròquia de Sant Joan, procés que s'enllestí l'any 1300 amb la creació de dos municipis diferents.El nou sistema econòmic dels repobladors se centrà en un monopoli de l'agricultura extensiva de secà, bàsicament blat, del qual era una de les viles de major producció. La barcella de Sineu, datada cap a 1240, és exemple, alhora, de la producció bladera del poble i del centre de comerç agrícola que Sineu ja ostentava en data tan primerenca.A principis del segle XIV es construeix el Palau Reial, segurament sobre la base d'un alcàsser islàmic. El segle XIV també suposà la consolidació del mercat setmanal, especialment amb el privilegi atorgat per Jaume II l'any 1306.

La fira de Maig sorgí probablement d'un privilegi del rei Sanç de l'any 1318, revalidat per Pere el Cerimoniós.Un dels fets més transcendents del segle XVII fou la pesta de 1652, que tingué una fortíssima incidència a Sineu. Les cases de Binitaref foren requisades, es convertiren en llatzeret, i s'hagué d'habilitar un cementeri a la Vinya Vella de Binitaref; la possessió de Son Joan Arnau s'emprà per fer-hi quarantena.

La segona dècada del segle XX veié un increment del sector primari, amb l'obertura d'un gran nombre de mines de lignit i pedreres. El procés de segregació de finques tingué el màxim exponent amb l'establiment de Son Rossinyol, culminat l'any 1933. L'epidèmia de grip de l'any 1918 afectà fortament el poble, i hi moriren 49 persones.

Plànol



Mostra un mapa més gran