Lloret de Vistalegre
Lloret de Vistalegre
 Lloret de Vistalegre
Plaça Costa des Pou, 3
07518 Lloret de Vistalegre
(Lloret de Vistalegre)
 Contacte
Telèfon: 971524265
Web: http://www.ajlloretdevistalegre.net/

Referències històriques


El municipi de Lloret de Vistalegre, situat a la part central de la comarca del Pla, té una extensió de 17,4 km2 i una població de 1.134 habitants (dades de 2005). Confronta amb Costitx, Sineu, Sant Joan Montuïri, Algaida i Sencelles.El topònim del municipi és el resultat de l’evolució i substitució que es documenta ja al segle XIII.

Després de la conquesta catalana (1229), el nom islàmic de l’alqueria de Benigalip es substituí pel nom català de Manresa. Entre 1578 i 1600 aquest nom va ser substituït pel de Llorito (derivat de l’italià Loreto), implantat per la fundació d’un convent franciscà amb una capella d’advocació a la Mare de Déu de Loreto, i topònim oficial fins a 1924. El 1925, amb la tercera i definitiva segregació municipal de Sineu, s’imposà el nom de Lloret de Vista Alegre i, l’any 2000, s’aprovà la denominació oficial Lloret de Vistalegre. Encara ara, popularment, el nom de Llorito es manté viu.

La dedicació a l’agricultura és històricament la principal activitat de Lloret, malgrat actualment experimenti la mateixa recessió que en altres indrets. Com a homenatge a la gent del camp i al fruit més abundant de la terra de Lloret, se celebra la Festa del Sequer (primer dissabte de setembre).

Les figues i els elements etnològics que envolten la producció agrícola són els protagonistes d’aquesta festa.A Lloret es pot constatar una ocupació continuada des del Bronze antic (1700 – 1100 aC.), amb evidències d’ocupació a coves d’enterrament com la d’en Deinat, la de can Brines o la del bosc de Son Joan Arnau. Del període talaiòtic (1100 – 123 aC.), la perduració de restes estructurals ens permet parlar d’una ocupació intensa.

Cal destacar-ne sa Pleta de Son Gelabert d’Alt, ses Talaies i es Clapers.Les diverses alqueries àrabs que es trobaven dins l'actual terme de Lloret foren repartides pel rei En Jaume I entre els seus col·laboradors, conservant els alous. Una d'aquestes era la de Benigalip, que correspongué a Ponç Olzet i a cinc cavallers de Manresa, anomenant-se, a partir d’aquí, Manresa. En el Segle XIV començà a establir-se i a sobresortir entre les alqueries veïnes.

Al segle XVI constava ja de 20 famílies i el nucli seguí augmentant amb l'establiment del Convent de Nostra Senyora de Loreto. Al segle XVIII la població era pròxima als 500 habitants. En 1924 culminà un llarg procés de separació municipal de Sineu, que havia començat el segle anterior. Aquest coincidí amb el moment de màxima població de Llorito (1.200 habitants).

Mapa



Mostra un mapa més gran