Porreres
Porreres
 Porreres
Plaça de la Vila, 17
07260 Porreres
(Porreres)
 Contacte
Telèfon: 971-647221
Web: http://www.porreres.cat

Referències històriques


El terme municipal de Porreres té una extensió de 87 km2 i una població de 4.597 habitants. Fa partió amb els municipis de Montuïri, Sant Joan, Vilafranca de Bonany, Felanitx, Campos i Llucmajor.El nom del municipi es deu a que, l’any 1231, Nunó Sanç va cedir a Guillem de Porrera l’alqueria d’Alquazor i els rafals Maffumet i Totzeta.

Així, el conjunt d’aquestes terres prengué el nom del nou propietari i passà a anomenar-se alqueria de Porreres. A la vegada, el llinatge de l’esmentat Guillem tenia l’origen en un topònim d’on devia ser originari: potser el de Porrera, poble de la comarca del Priorat (Tarragona), o el de Porreres, antic llogaret de Garrotxa (Girona).

La gran quantitat de molins i possessions són bona prova de que la principal activitat econòmica que ha marcat el terme municipal al llarg de la història és, com a la resta de municipis del Pla de Mallorca, l’agricultura i la ramaderia. Els cultius predominants han estat els cereals, l’ametler i la vinya.

De la tradició vinícola ja en deixà testimoni el cardenal Despuig (1784) a la vinyeta que il·lustra el mapa, on també s’informa del cultiu de safrà. Més modernament, la producció de l’albercoc ha estat l’activitat per la que Porreres ha destacat notablement, en elaborar la major part de les orellanes de Mallorca.Les primeres evidències de presència humana es remunten a la prehistòria, amb una trentena de jaciments arqueològics.

Del període pretalaiòtic es conserven coves, utilitzades com a habitatges i llocs d’enterrament, i del talaiòtic trobam restes de talaiots, com el del Pou Salat, i de necròpolis, com Son Redó i la des Pagos. De l’època romana, podem destacar una làpida funerària, localitzada als terrenys de Son Cota.

A l’època islàmica, Porreres pertanyia al juz’ de Manqur. La presència musulmana es pot trobar també en alguns topònims àrabs d’alqueries i rafals i en monedes aràbigues.En el Llibre del Repartiment es documenta la concessió de les terres de Porreres a Nunyo Sanç. Amb la mort d’aquest (1241), els béns passaren al seu parent més pròxim, el rei Jaume I. L’església de Porreres es ressenya per primera vegada l’any 1242 i a la Bul·la d’Innocenci IV (1248) ja s’esmenta com a parròquia.Durant el segle XIV, una comunitat jueva residí a Porreres i s’hi documenta l’existència d’un call.

La seva activitat econòmica es basava en el comerç i en el préstec de diners.Les exclaustracions fetes a partir de 1835 afectaren a religiosos porrerencs i, sobre tot, a les terres del patrimoni de Monti-sion.

Mapa



Mostra un mapa més gran