Costitx
Costitx
 Costitx
Plaça Plaça de la Máre de Déu
07144 Costitx
(Costitx)
 Contacte
Telèfon: 971.87.60.68
Web: http://www.ajcostitx.net/

Referències històriques


Costitx és un dels municipis més petits del Pla de Mallorca, amb una extensió aproximada de 15 km2 i una població de 1.004 habitants (dades de 2005). Fa partió amb els termes municipals d’Inca, Sineu, Lloret de Vistalegre i Sencelles.El topònim de Costitx es troba documentat en el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232): deriva del mot llatí “costa” i el sufix “-icium” (pronunciat “ic” pels àrabs), i indicava la situació geogràfica de la primitiva alqueria, adossada a un coster.

El terme de Costitx s’ha dedicat des de sempre, i quasi exclusivament, a l’agricultura. D’aquesta activitat n’han quedat moltes restes arquitectòniques de gran valor, com construccions per a l’aprofitament de l’aigua, molins de vent o possessions.Per altra banda, la fama de Costitx ve donat pels caps de bou trobats fa ja més de cent anys a Son Corró.

Aquestes peces de bronze, que es configuren com la màxima expressió de culte al bou a Mallorca durant l’últim període talaiòtic, es traslladaren posteriorment a Madrid. No obstant, els costitxers han pres consciència d’aquest fet i han reivindicat que aquestes joies arqueològiques retornin al seu lloc d’origen.

A més, s’han trobat altres restes de jaciments arqueològics, ja que, proporcionalment, és un dels pobles de Mallorca amb major nombre de restes arqueològiques per quilòmetre quadrat. Aquestes es troben disperses i envoltant l’actual nucli urbà, i permeten l’estudi de diferents tipologies. Podem destacar el Santuari de Son Corró, les navetes del Turassot des Metge o els talaiots de Son Vispó.De l’època musulmana ens manca informació però són destacables les troballes de ceràmica, la construcció de pous i el creixement de terres de conreu i la ramaderia.

En el Repartiment després de la conquesta, correspongué al vescomte de Bearn, Gastó de Moncada, qui cedí al cavaller Arnau de Santacília l’alqueria de Costitx. Al segle XVII, l’urbanisme del poble estava perfectament definit. Jeroni de Berard, al 1789, ressenya que tenia més de 13 carrers, alguns d’ells discontinus, i dues grans places, amb un total de 219 cases.

A partir de la Constitució de Cadis de 1812, es produí la primera independència del poble respecte de Sencelles i Joan Vallespir –Dalmau- fou el primer batle constitucional. Però amb l’abolició de la Constitució, el 1814, Costitx perdé la seva independència i es tornà a dependre de Sencelles.

El 4 de febrer de 1858, la reina Isabel II dictà una Reial Ordre en la qual es concedia la independència municipal del poble de Costitx, però el fet definitiu que donà la independència a Costitx tengué lloc en 1913, quan Costitx s’erigí com a parròquia.

Mapa



Mostra un mapa més gran